|
|
|
"Cada
nou racó ofereix impressions diferents, altres
paisatges i formes de vegetació. Hi ha penya-segats,
suaus pujols, amplis plans, boscos espessos,
esplèndids camps de flors, estepes, paisatges
primitius amb aspecte encara verge... un fecund espai vital
d'espècies rares d'insectes i ocells". Existeix
una gran varietat de vegetació. Algunes
espècies només creixen a Eivissa i a cap altra
part de món, són els denominats
endemismes. L'ESQUEMA
DEL PARC
- LES
ZONES HUMIDES
- PENYA-SEGATS
I ILLOTS
- LA
FRANJA COSTANERA
- SISTEMES
DUNARS
- EL
MEDI MARÍ -
HISTÒRIA
D'UNA REIVINDICACIÓ
POPULAR SES
SALINES D'EIVISSA I FORMENTERA Ses
Salines constitueixen un exemple de la riquesa de la
biodiversitat mediterrània. Com a espai natural de
més de 2.000 hectàrees, engloba un conjunt
d'hàbitats terrestres i marins amb valors
ecològics, paisatgístics, històrics i
culturals del primer ordre a escala internacional. Aquesta
comunitat d'hàbitats distints forma el conjunt
d'ecosistemes conegut com ses Salines. Ses Salines conten amb
diverses figures de protecció: LES
ZONES HUMIDES A
causa de la seua localització entre la costa
ibèrica i la d'Àfrica, les zones humides de
ses Salines tenen una especial importància per a les
aus, sent un punt de repòs en els seus viatges
migratoris. És un paradís per als
ornitòlegs per la seua riquesa ornitològica.
Hi ha una població permanent de flamencs
(Phoenicopterus ruber), durant tot l'any. PENYA-SEGATS
I ILLOTS Al
freu que separa Eivissa i Formentera, apareix un rosari de
petits illots amb comunitats vegetals molt interessants com
les saladines (Limonium sp.) endèmiques de gran valor
botànic. LA
FRANJA COSTANERA A
la franja costanera es troben extensions de pineda barrejada
amb savines típiques de les Pitiüses, amb un
sotabosc ric en espècies arbustives (romaní,
mata, estepes, cepell...) i on són presents algunes
importants endemismes com la ginesta d'Eivissa (Genista
dorycnifolia), així com diverses espècies
d'orquídies. A l'interior de aquests boscos viu la
geneta. SISTEMES
DUNARS, PLATGES D'ARENA I CÒDOLS A
ses Salines trobam, tant a Eivissa com a Formentera,
llargues platges que atreuen per la seua bellesa milers de
visitants cada any: és Cavallet, Trinxa i ses
Illetes. En aquest sentit s'ha de destacar el sistema dunar
de s'Espalmador, possiblement el millor conservat del
mediterrani occidental. EL MEDI
MARÍ La
mar Mediterrània és una mar molt pobra en
nutrients i les praderies de posidònia són
molt importants en aquest aspecte. La posidònia
fabrica gran quantitat de matèria orgànica,
conté nombroses espècies marines, i actua com
a lloc de reproducció i guarderia d'alevins. HISTÒRIA
D'UNA REIVINDICACIÓ POPULAR L'any
1972 les institucions franquistes aprovaren el Pla
Provincial de les Balears, que contemplava com a edificable
gran part de ses Salines. Un any després,
l'Ajuntament de Sant Josep aprovà el seu Pla general
d'ordenació que permetia edificar unes 20.000 places
turístiques a l'àrea. Davant l'amenaça
de la seua aprovació definitiva, el 1977 va sorgir un
moviment de defensa de ses Salines impulsat pel Institut
d'Estudis Eivissencs, que organitzà multitudinaris
actes de reivindicació. Finalment, el Pla General no
es va aprovar. La pressió popular va aconseguir el
seu objectiu. LA
BATALLA COMENÇA No
obstant això, la batalla només havia
començat. El 1985 el Parlament de les Illes Balears
rebutjà la protecció integral de la zona,
encara que es declarà els estanys àrees
naturals d'especial interès. Mentrestant,
l'Ajuntament de Sant Josep, governat pel Partit Popular
aprovava Normes subsidiàries que permetien 3 noves
urbanitzacions a ses Salines i el mateix any (1986) es va
començar la construcció d'una
macro-urbanització, propietat de Matutes, que ocupava
300.000 metres de l'últim tram de Platja d'en Bossa.
Les protestes es van intensificar amb concentracions i una
recollida de signatures en defensa de SAL ROSSA. LES
AMENACES CONTINUEN El
gener de 1990, el Parlament de les Illes Balears va ultimar
la delimitació de les zones a incloure en la Llei
d'espais naturals. Però van deixar fora les zones
muntanyoses de ses Salines, permetent també 2
urbanitzacions, les mateixes previstes en les Normes
subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Josep.
SALVEM
SES SALINES Davant
aquesta amenaça es va crear una coordinadora, *SALVEM
SES SALINES, formada per 60 organitzacions, que va
organitzar nombrosos actes de protesta, lluitant junts per
la protecció d'aquest espai. La polèmica va
arribar a grans proporcions quan el president del Govern de
les Illes Balears, Gabriel Cañellas, va admetre en un
Ple del Parlament que ell i la seua esposa participaven
activament en la promotora que va voler urbanitzar ses
Salines. Però la pressió popular va guanyar la
batalla el 1991 quan el Parlament va aprovar la Llei
d'espais naturals que va incloure les àrees
muntanyenques des Corb Marí i es Puig des
Falcó. SES
SALINES PROTEGIDES ... ? Per
primera vegada en dècades, ses Salines quedaven
legalment protegides, però el PP presentava un recurs
d'inconstitucionalitat, argumentant que la declaració
de parcs i reserves naturals eren competències de les
comunitats autònomes, no del Govern central. SES
SALINES ÉS PARC NATURAL El
desembre de 2001, el Parlament de les Illes Balears va
aprovar la Llei de parcs naturals, i pocs mesos
després, el Pla d'ordenació de recursos
naturals (PORN). Així, quan arribà la
sentència del Tribunal Suprem, 7 anys després
de la discutida aprovació de la Reserva Natural, ses
Salines comptava amb una protecció legal, posant fi a
una llarga història de reivindicació
popular. FI DE
LA BATALLA.... ? La
batalla legal sembla haver acabat, però les amenaces
segueixen: abocadors i construccions clandestins, obres de
modernització de la indústria salinera i
sobretot una massiva pressió humana durant la
temporada turística. La gestió ha
començat però requereix la plena
col·laboració de l'Ajuntament de Sant Josep, el
Consell Insular i el Govern de les Illes Balears, que
té les competències per aconseguir resultats
eficaços. Una vigilància contínua per
part de la societat civil serà la millor manera de
garantir la protecció real d'aquest espai
valuós.
Així descriu Hans Giffhorn el paisatge i la bellesa
de la nostra illa, en el seu llibre
Ibiza,
- Un paraíso
desconocido,
publicat l'any 1992 en col·laboració amb el
botànic eivissenc Nèstor Torres.
L'illa manté encara una gran bellesa, tan important
no només per als amants de la naturalesa, sinó
per a la qualitat de vida dels habitants, a més de
representar la millor garantia per al futur del sector
turístic. No obstant això, molts dels llocs
més emblemàtics han desaparegut sota el
formigó. I els empresaris segueixen en la seva
recerca de diners ràpid sense consideració del
que es perd i sense que els polítics exerceixin la
seua responsabilitat de protegir aquest tresor
únic.
Efectivament, a ses Salines podem trobar pràcticament
la totalitat dels sistemes naturals que existeixen a les
Pitiüses. Aquesta heterogeneïtat permet la
presència d'un gran nombre d'espècies, tant
vegetals com animals, i la seua importància ha estat
reconeguda internacionalment.
Destaquen la nidificació de tres espècies de
limícolas: el picaplatges petit (Charadrius dubius) i
el picaplatges cama negre (Charadrius alexandrinus), i el
xerraire (Himantopus himantopus). També crien a la
zona la polla d'aigua (Gallinula chloropus), i un
ànec, l'ànnera blanca (Tadorna tadorna).
També hi ha anàtides, agrons, garsetes,
limícoles i l'àguila peixatera (Pandion
haliaetus). També són freqüents a ses
Salines altres rapinyaires com el pilot d'àdenes
(Circus aeroginosus), el falcó (Falco peregrinus) i
el xoriguer (Falco tinnunculus) que cria a la zona.
Les zones humides i llacunes litorals s'inunden
periòdicament i presenten una alta
concentració de sals, condicionant la
vegetació. El terreny es troba cobert per una
sèrie d'espècies vegetals molt adaptades a
aquestes dures condicions, com la salicornia, els joncs i
les saladines (Limonium sp.), algunes d'elles
endèmiques.
A aquests illots apareixen comunitats vegetals molt
interessants. S'han descrit fins 14 subespècies
diferents de sargantanes, a més d'espècies
endèmiques de coleòpters i
gasteròpodes. Cal destacar la presència de
colònies d'aus marines, com la gavina del bec roig
(Larus audouinii), exclusiva del Mediterrani.
Els ecosistemes dunars són caracteritzats per la seua
fragilitat i alt valor ecològic. La seua
formació i conservació estan íntimament
lligades a l'ecosistema marí i a la franja litoral.
Als arenals hi trobem espècies molt especialitzades
com el borró (Ammophila arenaria), el lliri de platja
(Pancratium maritimum) o el card de platja (Eryngium
maritinum) o espècies endèmiques com el
"molinet" (Silene cambessedesii) o invertebrats
endèmics com l'escarabat (Pimelia elevata). A les
dunes fixes hi trobem formacions de savinars especialment
ben conservades.
Les praderies de Posidonia oceanica, planta endèmica
a la mar Mediterrània, són especialment ben
conservades a les nostres illes. La posidònia
té un paper fonamental en la conservació i
protecció de les platges, formant esculls marins
paral·lels a la costa, que s'eleven fins a 1,50 a 2,00
metres d'altura, de tal manera que es crea una escullera
natural que atenua l'acció de l'onatge. A les
platges, les fulles mortes formen barreres naturals contra
els efectes de l'erosió causada pels temporals
d'hivern.
La biodiversitat de les praderies és molt elevada i
segon el llibre LA
POSIDÒNIA - UN BOSC
SUBMERGIT, autor
Manu San Félix, més de 100 espècies
viuen lligades a la posidònia: 24 espècies
d'alga; foraminífers; esponges; cnidaris;
mol·luscs; poliquets, crustacis i briozous. Es troben
amb freqüència el cavall marí;
(Hippocampus sp.); gall (Zeus faber); la salpa (Sarpa
salpa); el cnidari (Alicia mirabilis); el nudibranqui
(Flabelina sp.); l'esparid (Pagrus auriga) i el cranc
ermità (Dardanus sp). En les aigües de la costa
també es troben moltes espècies de
dofí, com el mular (Tursiops truncatus) i
la
tortuga marina (Caretta
caretta).
La posidònia depuració i oxigenació les
aigües costaneres, produint aigües de gran
qualitat i transparència. La seua gran
importància és reconeguda ja que les prades
estan incloses en la directiva HABITATS de la Unió
Europea com hàbitat prioritari protegit. Les
praderies entre Eivissa i Formentera estan especialment ben
conservades i han rebut la categoria de
PATRIMONI
DE LA HUMANITAT
per la UNESCO.
La gran decepció va arribar l'any després quan
la coalició PP/UM va aconseguir reduir la seua
protecció amb una reforma de la Llei d'espais
naturals, reduint la parcel·la mínima a les
àrees naturals d'especial interès a les
Pitiüses, que va passar de 200.000 m2 a Eivissa a
30.000 m2.
Però les denúncies presentades a la
Unió Europea van començar a tenir els
resultats esperats. El Govern central va decidir incloure
els estanys en el Conveni de Ramsar, i el 1995 la proposta
d'Esquerra Unida de crear una Reserva Natural va ser
acceptada pel Congrés.
Però el president del Govern de les Illes Balears,
Jaume Matas, no va tenir interès a declarar un parc
natural i els anys varen anar passant fins que el 1999 el
panorama polític de les Illes Balears va canviar
totalment. El Partit Popular va ser substituït pel
Pacte Progressista (una coalició de tots els partits
de l'esquerra).
FONTS D'INFORMACIÓ
EL PARC NATURAL DE SES SALINES - GEN/GOB 2003 - Genial Edicions Culturals SL
LA POSIDÒNIA - EL BOSC
SUBMERGIT - Manu San Félix - Edicions Documenta Balear SL
PÀGINES WEB DE INTERÈS
BOTÀNICA
Herbari virtual de les Illes Balears
AUS
POSIDÒNIA
Comunidad de posidonia - Mediterráneo
Xarxa de Monitorització de les Praderies de Posidonia oceanica de les Illes Balears
Copyright © Amics de la Terra Eivissa
1999-2007